Minairons- (m pl) Éssers fantàstics, molt diminuts, però capaços d’enllestir molta feina. Expliquen que el seu propietari els guarda en un canut d’agulles i, quan li convé, els fa sortir per manar-los feina.Lluny de constituir una espècie estranya, exclusiva del Pirineu, els minairons formen part d’una gran família de follets diminuts que viuen i treballen als boscos dels contes de fades europeus. Els il·lustradors de contes —recordo especialment Apel·les Mestres— solen dibuixar-los vora els bolets, els quals al costat dels nans semblen immensos. Alguns antropòlegs opinen que l’afinitat entre bolet i gnom és una relació de causa-efecte. Josep M. Fericgla, en un suggerent estudi titulat El bolet i la gènesi de les cultures, arriba a la conclusió que els minairons són fruit dels estats d’al·lucinació causats per la ingestió d’un determinat bolet al·lucinogen, l’Amanita muscària.
Pep Coll, «Minairons», dins Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1991), pàg. 98
*** Si voleu saber-ne més, sobre els minairons, entreu als següents enllaços:
Pep Coll: cinc contes breus de minairons
MitCat (mites i personatges mítics catalans): la gent menuda.
